Inici

potlalit.jpg

L'afer Galingosa ens demostra fins a quin punt por arribar la catalanofòbia. El 1959 va protestar perquè a Barcelona s'oficiava una missa en català, segons ell, però realment era en llatí. No és d'estranyar, doncs, després d'haver publicat aquest article dia 8 de juliol del 1939, gairebé 3 mesos després de la victòria del bàndol franquista a la guerra civil espanyola:

    H A B L A R   C O M O   F R A N C O
 
    Quédense para la recòndita intimidad los coqueteos lingüísticos, la
expansión más o menos romàntica o más o menos reticente de otros lenguas.
Pero en la presencia de un español, ante sus compatriotas y ante el mundo
--y usted señor de la guantería, se presenta ante el mundo y ante sus
compatriotas cuando vende sus guantes-- tenga usted la dignidad de su
propia redención y haga usted el honor debido a su redentor. La
consigna és clara y no tiene efugio: Si queremos ser dignos de esa
redención y honrar a quién nos ha redimido, todos los españoles
debemos hacer tres cosas: pensar como Franco, sentir como Franco y hablar
como Franco, que, hablando, naturalmente, en el idioma nacional, ha
impuesto su Victoria...
                                  L. Galinsoga
                                  "La Vanguardia", Barcelona, 8-VII-1939
 


També, si ho desitjau podeu per un passeig per la història de la llengua catalana a través d'aquesta antologia (des del segle XVIII fins avui dia) sobre la repressió de la llengua catalana.

I per encetar el tema, teniu aquesta presentació que ens servirà per tenir un primer contacte amb l'època que tractam:



Aquí teniu els enllaços a les diverses pàgines que desenvolupen la temàtica: