Inici

LA NARRATIVA DE POSTGUERRA


Un cop va acabar la guerra, els novel·listes ja coneguts abans del 1939 es trobaven dins el marge d'una situació totalment negativa. Les seves produccions no les podien editar, però malgrat tot i desconeixedors dels gustos del públic i especialment vigilats per la censura continuaren escrivint amb l'esperança de què algun dia hi hauria una certa tolerància. Tenien com a objectiu principal reconstruir el mercat literari i el retrobament amb el lector. Els premis literaris van ser l'instrument important per fomentar el conreu de la novel·la i el conte. A partir dels anys 1946−1947 podem trobar la creació del premi "Joanot Martorell", un petit signe del ressorgiment de la narrativa catalana. Aquest esdevindrà una plataforma per impulsar aquest gènere. Les obres que comencen a produir−se en la primera meitat dels cinquanta, llevat d'alguna excepció, segueixen el model de la novel·lística de la preguerra, és a dir segueixen models d'abans de 1936

Trobam diverses tendències narratives:

  • Novel·la fantàstica i d’evasió

Jordi Sarsanedes i Joan Perucho, autor de la divertida novel·la Les històries naturals, 1960, foren autors que recorrien a l’humor, la ironia, la fantasia, a la presència de personatges històrics i a personatges inventats.

  • Les històries naturals de Joan Perucho: "Aquest llibre és un viatge iniciàtic en què Antoni de Montpa
    Joan Perucho
    Joan Perucho

    lau comença sent un científic ben preparat, però que s'enriqueix amb el viatge, a través de les experiències quotidianes dels llocs per on va passant. Què hi fa un vampir enmig de les lluites de carlins i liberals? O el príncep de Llichnowsk y cavalcant esvalotadament per la geografia catalana? O com és que un científic racionalista com en Montpalau acaba descobrint la poesia de tres coses: l'amor, el misteri i l'aventura? El protagonista ve d'un entorn il·lustrat, culte i racionalista, i la vida amplia els seus horitzons i el fa més humà."




Pere Calders Exiliat a Mèxic durant vint-i-tres anys, on coincideix amb el seu cunyat, l'escriptor Avel·lí Artís Gener "Tísner", escriu els que han estat considerats els seus millors textos, que tenen des del primer moment el reconeixement de la crítica, com els contes de Cròniques de la veritat oculta (1955) i de Gent de l'alta vall (1957), i la novel·la Ronda naval sota la boira (1966). Torna a Catalunya el 1962. Fa feines en editorials i col·laboracions periodístiques i encara disposa de temps per escriure L'ombra de l'atzavara (1964), amb la qual guanya el Premi Sant Jordi.

  • Novel·la psicològica
Aquest tipus de novel·la va seguir les línies anteriors a la guerra. Tenia un caràcter existencialista en autors com Sebastià Joan Arbó (Terres de l'Ebre, 1932), i de caràcter catòlic en el cas de Joan Sales, autor de la novel·la més complexa de la postguerra, Incerta glòria (1956), que va ser censurada. Aquesta obra tracta com viuen la Guerra Civil tres amics joves que participen al front d'Aragó. És una novel·la per a reflexionar sobre el pas del temps, el sentit de la vida i la soledat de l'ésser humà, que només l'amor, humà i diví, és capaç d'il·luminar.

Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908 - Girona, 1983) És autora de la novel·la catalana més aclamada de tots els temps, La plaça del Diamant (1962). Escriu Aloma (1938), amb la qual guanya el premi Crexells. Exiliada primer a diverses localitats de França i després a Ginebra, trenca el seu silenci de vint anys amb Vint-i-dos contes (1958), que obtindrà el premi Víctor Català. Amb El carrer de les Camèlies (1966) guanya el premi Sant Jordi, el de la Crítica i el Ramon Llull. A mitjan anys setanta retorna a Catalunya, a la població de Romanyà de la Selva, on acaba la novel·la Mirall trencat (1974) i, entre d'altres, encara publica Viatges i flors i Quanta, quanta guerra..., el 1980, any en què li és atorgat el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

L'entrevista impossible. Mercè Rodoreda [vídeo, 26'28'']

Edu3.cat







Aquí teniu la biografia de Mercè Rodoreda:










  • Novel·la realista

Aquesta tendència reflexiona sobre les difícils condicions de vida de la postguerra espanyola i europea. Entre els autors realistes cal destacar Tísner, pseudònim d'Avel·lí Artís Gener, autor de 556 Brigada Mixta (1945). Avel·lí Artís Gener (Barcelona, 1912-2000), escriptor, periodista i artista. És un destacat autor de novel·les, com Paraules d'Opòton el vell, i ha obtingut, entre d'altres, el premi Prudenci Bertrana amb Prohibida l'evasió;
Altres autors destacables són:
Llorenç Villalonga (Palma de Mallorca, 1897-1980); Bearn o la sala de les nines (publicada en català el 1951), premi de la Crítica Nacional, és sens subte una de les novel·les més traduïdes de la literatura catalana del segle XX.

Maria Aurèlia Capmany(Barcelona, 1918-1991), amb la seva primera novel·la Necessitem morir (1947) quedà finalista del Premi Joanot Martorell, premi que va guanyar l'any següent amb El cel no és transparent. El seu prestigi com a narradora arribarà amb novel·les com Betúlia, El gust de la pols i sobretot per Un lloc entre els morts, premi Sant Jordi del 1968.

Josep Maria Espinàs (Barcelona, 1927), és autor d'una extensa obra narrativa en la qual ha dominat l'element realista i testimonial. guanyà el premi Joanot Martorell 1953 amb la novel·la Com ganivets o flames i es convertí en un dels capdavanters de la pràctica de la narrativa realista.

Bibliografia:
http://www.escriptors.cat/
http://ca.wikipedia.org