Inici

MARC HISTÒRIC I SOCIAL


ebro3.jpg
Soldats republicants recollint els morts de la batalla de l'Ebre

"Després de la batalla de l'Ebre (1938) la derrota de la Catalunya Republicana, que havia resistit a les tropes franquistes, era irremeiable. Aquesta batalla va ser molt significativa dins de la Guerra Civil. El 22 de setembre d’aquell mateix any, quan els internacionals que ja es retiraven, es va lliurar una última batalla. Però els republicans, encara no refets de la batalla de l'Ebre, van demostrar la seva feblesa davant les tropes franquistes i, a causa de la seva falta d’organització interna, Catalunya va quedar sotmesa a la dictadura de Franco. Cap a mitjans de febrer de 1939, Catalunya ja es trobava totalment sota el domini dels nacionalistes.



colliure.jpg
Camp de concentració d'Argelers (Rosselló)

A causa de la situació política del moment molta gent van haver d’exiliar-se. Molts d’aquests exiliats eren intel·lectuals que, a causa de les seves obres, eren coneguts i perseguits pels seus ideals; moltes es van prohibir al públic per por a la difusió d’ideals contraris a la dictadura. Entre el 27 de gener i el 13 de febrer de 1939, aproximadament mig milió de persones van travessar la frontera amb França dirigint-se a un destí incert. Molts d’aquests exiliats després patiren la repressió en els camps de concentració nazi. Alguns van exiliar-se a Amèrica, a l’antiga URSS i a Txecoslovàquia. A Gran Bretanya, els exiliats eren prèviament seleccionats segons el seu nivell intel·lectual (metges, experts en defensa civil, etc.). A causa del gran nombre d’exiliats a França, es van crear camps d’allotjament per als refugiats, però esdevingueren veritables camps de concentració. Molts refugiats van trobar-hi la mort per les malalties i per les privacions a les que estaven sotmesos. Els camps de concentració van acabar sent llocs d’aïllament social, de càstig i d’explotació. Un exemple: el camp de concentració de Cotlliure, on les autoritats franceses hi destinaren uns 300-500 homes considerats perillosos o indisciplinats. Allà treballaven en condicions d’explotació, vivien en règim penitenciari i tenien diverses brigades de càstig.

Un detall a ressenyar, l’exili dels catalans cap a les terres d’Amèrica del sud. 440 nens orfes de València i de Barcelona van ser refugiats a Mèxic , país amb més nombre de refugiats catalans a Amèrica, l'any1937. Ja en acabar la Guerra Civil, homes i dones van emigrar cap aquelles terres. Aquest moviment va tenir molta importància, ja que molt dels exiliats eren intel·lectuals i gent amb coneixements professionals. Mèxic va suposar un lloc molt hospitalari pels refugiats catalans, on van trobar feina, assessorament dins d’un nou país i una bona adaptació. A més a més, van poder continuar la seva vida política des d’allà amb total llibertat. Mèxic va tractar als refugiats com a iguals. Altres països sud-americans que també obriren les portes als exiliats van ser Veneçuela, Costa Rica i Cuba."

[Font: http://literaturacatalanapostguerra.blogspot.com]

La guerra civil va enderrocar tota la maquinaria novel·listica i va provocar el col·lapse radical a les relacions entre els elements de la producció narrativa. Van passar d'un panorama, d'abans de la guerra, brillant a un panorama desolador. La literatura catalana de postguerra s'ha de reinventar a tres nivells diferents:

Autors (dos grups):

  1. Autors que s'havien format en la preguerra i que havien publicat i ara continuen (Mercé Rodoreda, Llorenç Villalonga)
  2. Autors que es van formar després del conflicte: nascuts abans del 39 i que comencen a publicar al 50 (Baltasar Porcel). Autors que neixen entre el 36 fins al 45 i comencen a publicar (Montserrat Roig, Terenci Moix).

Entre mig daquets grups hi ha autors que es van formar abans del 39 que ja eren grans però que no havien publicat res, com Maria Aurelia Capmany o Manuel Pedrolo.

Editors:

Les editorials van trobarse amb un parany infranquejable. Durant els primers anys del franquisme hi va haver dues editorials que publicaren novel·les: Selecta i Aymà: que publicaven classics medievals.

A partir dels 60 la censura es va debilitar i apareix edicions 62. La importància de Selecta és molt rellevant: creà uns premis literaris (de novel·la: Joanot Martorell, de poesia: Óssa menor, de contes: Víctor Català i d'assaig: Josep Yxart) que fomentaren la creació en català.

Lectors:

La recuperació del lectors en català fou una tasca molt penosa per la manca de crítics literaris i pel costum de llegir en un altra llengua. La manca de professionals de la crítica creà una gran desorientació. Per superar-lo es crearen clubs de lectura, en els quals es parlava i opinava sobre autors i llibres. També es promogué les subscripcions a publicacions en llengua catalana.

A partir del anys 60 comencen aparèixer una sèrie de crítics que parlen de les tendències literàries de l'època.

Trajectòria general:

Fou una època dolenta per la llengua i literatura catalana. Els escriptors són figures aïllades sense gaire contacte entre ells.

Vídeo: Catalunya sota el franquisme [28' 09'']

Edu3.cat


Bibliografia:

Gran Enciclopèdia Catalana, volum XI". Barcelona: Enciclopèdia Catalana S.A., Juliol de 1990. ISBN 84-85194-81-0.
↑ Jaume Fabre, Josep Maria Huertas i Antoni Ribas. Vint anys de resistència a Catalunya (1939-1959) Edicions La Magrana, Barcelona, 1978.
↑ Pere YSÀS, Carme MOLINERO, La anatomía del Franquismo. De la supervivencia a la agonía, 1945-1977, Barcelona, 2008.